Plantejar una anàlisi sobre l’art, el consum, la cultura i el paper de les pràctiques artístiques com a servei públic és un treball extens i difícil. Tractar d’establir una explicació lineal que abastés totes les teories seria com definir una cosa quan encara és en un estat primari. Hem de partir de la posició de centralitat que ocupa la cultura en qualsevol projecte públic. En els temps postmoderns s’ha vist com la cultura s’ha expandit per l’àmbit social de manera que, en paraules de Jameson: “Tot el que conté la nostra vida social ha esdevingut cultural.” D’aquest fet podem considerar l’evidència que, si les polítiques són conseqüència de les circumstàncies històriques, la cultura i l’art també ho són. Així doncs, Jorge Ribalta, en el seu article Sobre el servicio público en la época del consumo cultural, a la revista Zehar, proposa que “l’autonomia de l’art només es pot donar en determinades circumstàncies historicopolítiques. Donat que no existeix pas un àmbit públic totalment aliè a la política, el discurs de l’autonomia de l’art, en què es fonamenta l’art modern occidental, és en si mateix una construcció política.”

Per aquest motiu és del tot impossible entendre o concebre qualsevol manifestació artística o programació cultural aliena a interessos polítics, de prestigi social o simbòlic. L’ús que s’ha fet de la cultura, des de la creació de les primeres estructures administratives destinades a aquest fi, a la segona meitat del segle XX, ha estat focalitzat a oferir un servei públic impulsat per unes polítiques culturals que han anat desplaçant els seus interessos des de la política fins a l’economia; és a dir, a la indústria cultural. Aquesta vinculació entre cultura i economia ha estat, sens dubte, una de les tensions per antonomàsia de l’art contemporani. En molts casos, l’artista considera la seva obra com a forma sublimada de la seva existència, l’artista profeta troba problemes per treballar en el marc del capitalisme i mantenir l’actitud antisistema d’avantguarda que el va distinguir en una època ja passada. L’obra d’art són objectes culturalment significatius, atorgat des d’un estrat social determinat i per aquelles persones o institucions que controlen aquest poder. “Avui dia, els museus i altres institucions similars [...]pertanyen al grup d’agents socials que tenen participació considerable, encara que no exclusiva en aquest poder cultural, en l’àmbit del que anomenen art major. [...] Participen (els artistes) conjuntament en el manteniment i/o desenvolupament del maquillatge ideològic de la societat. Treballen dins del marc, estableixen el marc i queden emmarcats ells mateixos sense saber-ho”, escriu Hans Haacke.

La crítica a l’objecte, la mercantilització i la crítica institucional són un assumpte plantejat des dels anys seixanta en els moviments que, tant des de dins de les institucions com des de fora, han intentat soscavar els seus fonaments. Hauríem d’interpretar aquestes manifestacions més com un intent d’assenyalar les desigualtats de poder implícites dins les institucions per evidenciar les fissures i les mancances. En el mateix text de Ribalta, esmentat anteriorment, l’autor assenyala que un servei públic cultural, perquè sigui democràtic, ha de romandre incomplet. Per incomplet hem d’entendre la noció d’obert a la reescriptura constant, ja que qualsevol pràctica definida des de dins serà sempre parcial.

Aquestes consideracions sobre la institució com a òrgan de poder i l’obra d’art com a elements distintius al servei d’un gust educat han sofert en els nostres dies més consideracions. Com indicàvem abans, la centralitat que la cultura ocupa en la vida social ha provocat que alguns teòrics assenyalin la nostra època com a etapa postfordista, en la qual els serveis, el coneixement, la comunicació i també els productes culturals formen part de la producció industrial. Segons Negri i Hardt: “Cada cop es fa més difícil establir una distinció entre els fenòmens econòmics i els culturals.” El resultat és l’aparició de noves formes de consum i de producció, a causa de la industrialització de serveis i la transformació de la gran fàbrica pel gran centre comercial. La ciutat industrial ha deixat pas a la ciutat comercial que té en el centre comercial el seu temple.

El centre comercial reuneix i fomenta el creixement de noves formes de vida fins al punt d’esdevenir referències per a les noves geografies urbanes. Si el segle XIX el carrer amb el flaneur acaparava el model de vida social, ara el centre comercial ha aniquilat el carrer i la plaça i ha convertit el mitificat flaneur en un addicte de la imatgeria comercial i el màrqueting, en què el consum és el ritu de la postmodernitat. Prenent com a base totes aquestes consideracions, la proposta plantejada per Bonart Cultural al centre comercial Espai Gironès de Salt, a través del projecte Tens 5 minuts per al consum cultural, en què participen Manel Bayo, Quelic Berga, Carlus Camps, Eeeex i Xanu, Marcelo Expósito, Pau Faus, PALnoise i Jordi Mitjà, se situa fora de les tradicionals institucions expositives i s’infiltra en els contextos externs als tradicionalment artístics.

Tens 5 minuts per al consum actua com a dispositiu d’interferència que tensiona la relació entre consum, cultura i art. És important destacar que aquests espais comercials sobresocialitzats, en què consum i oci són indissociables, han de ser considerats per les polítiques culturales i socials i oferir alternatives a aquest model d’oci que empobreix l’horitzó cultural. Aquesta intervenció suposa interrompre la dinàmica convencional del centre i les expectatives associades del consumidor i provocar, des de dins del centre, un reflex de les dinàmiques de consum a les quals estem acostumats i alhora obrir la mirada més enllà del microunivers comercial. El projecte vol presentar una realitat susceptible d’ésser qüestionada i interpel·lada per la resta del públic a través d’uns models que s’apropin a la seva quotidianitat i s’insereixen en els seus hàbits de vida i de consum. S’han de promoure accions que incentivin una reflexió crítica sobre la relació de dependència, els antagonismes i la hibridació entre aquests conceptes en la societat actual. Si abans les intervencions crítiques atacaven des de dins i des de fora les institucions museístiques, ara amb el desplaçament de la cultura de l’ambit polític a l’àmbit econòmic, la mirada es desplaça cap els gran centres de consum, com podrem abordar aquesta relació.?

Beatriz G. Moreno

(Text publicat a la revista bonart, nº128, juny, 2010)

Del 24 al 31 de maig del 2010. REPRESENTACIONS ARQUETÍPIQUES

Marcelo Expósito, Primero de mayo. La ciudad fábrica.

Marcelo Expósito, Primero de mayo (la ciudad fábrica), (2004). És el primer treball d’Entre sueños, una sèrie dedicada a retratar l’ascens del moviment global i els nous moviments socials metropolitans, sobre el teló de fons de les actuals transformacions urbanes i les representacions arquetípiques i històriques de la ciutat moderna. Es tracta d’un vídeo que articula, en primer terme, un diàleg amb la manera en què el pensador polític italià Paolo Virno utilitza la metàfora del virtuosisme per a representar la condició tant de les actuals formes de treball com de la nova acció política.

El vídeo explora algunes pistes que condueixen a entendre el trànsit del fordisme al postfordisme, recolzant-se en el cas de la planta històrica de la Fiat a Torí, el Lingotto, transformada avui en un gegantí centre multifuncional. La imatge d’aquesta metamorfosi serveix d’eix per a una narració visual que solapa el canvi urbà, la revolució dels processos productius i la transformació radical de les figures del treball que tenen la seva imatge més contundent en la dissolució del proletariat industrial i l’aparició d’un encara confús precariat social.

El revers de les noves formes d’explotació del treball el protagonitza, en aquesta cinta, l’experiència del col·lectiu de Milà Chainworkers, que expressa un discurs i unes pràctiques que tenen en l’autoorganització, l’acció directa comunicativa i la reformulació del Primer de Maig ( el MayDay) algunes de les seves eines clau per a la subversió de l’espai metropolità.

El vídeo està construït en blocs narratius semiautònoms a partir del muntatge de materials diversos: arxius cinematogràfics de diversos tipus, textos, entrevistes, músiques (Bach, Glenn Gould, Luigi Nono, Ultrared), variant entre la tradició de les simfonies urbanes (amb cites a Berlín, simfonia d’una gran ciutat de Walter Ruttmann, de 1927), el documental polític modern, el clip i el agit-prop.

Més informació: http://marceloexposito.net

http://www.hamacaonline.net/autor.php?id=69

http://www.traficantes.net/index.php/trafis/distribuidora/catalogo/libros/dvd_primero_de_mayo_la_ciudad_fabrica

Marcelo Expósito (www.marceloexposito.net). Treballa des de fa vint anys en línies d’activitat que hibriden l’escriptura crítica, l’organització i curadoria de trobades i altres tipus d’esdeveniments, imparteix docència, participa en seminaris i edita obra en diferents suports. Primero de mayo (la ciudad fàbrica) és el primer treball d’Entre sueños, una sèrie dedicada a retratar l’ascens del moviment global i els nous moviments socials metropolitans, sobre el teló de fons de les actuals transformacions urbanes i les representacions arquetípiques i històriques de la ciutat moderna. Es tracta d’un vídeo que articula un diàleg amb la manera en què el pensador italià Paolo Virno utilitza la metàfora del virtuosisme per a representar la condició les formes de treball i la nova acció política.

Ha publicat mig centenar d’articles en revistes especialitzades i ha
col·laborat sovint en revistes d’àmbit interdisciplinari en el camp de
les ciències socials i humanes (Sistema, Revista de Occidente, Documentació
Social, etc.). Els seus tres últims llibres signats en solitari són: La mirada cualitativa en
sociologia, Fonaments, Madrid 1998; Trabajo y ciudadania: estudios sobre la
crisis de la sociedad salarial, Trotta, Madrid 1999 i Trabajo y posmodernidad i
El empleo débil, Fonaments, Madrid 2001.

Del 17 al 22 de maig del 2010. PAISATGES (DE)CONSTRUÏTS

Carlus Camps, Glonxota i Col·lapse Postindustrial i Pau Faus, La ciudad jubilada

Carlus Camps, Glonxota i el col·lapse post industrial (2010). Des del 2001 els seus projectes fan ús del vídeo com a eina de recerca i de creació. Autopistes, velocitat i l’art són els elements que integren aquest conjunt, en què es compon un cos humà a partir de fragments de cotxes i circuits de de carreteres. Màquines i electricitat són els símbols de la modernitat, com en les visions futuristes de James Graham Ballard. L’home actua com un nen fascinat pels xocs, els accidents i els cotxes. Art, cotxes i l’ésser humà formen aquest entramat de connexions.

Més informació: http:// www.youtube.com/carlusct

http:// vimeo.com/cctaudiovisio

Carlus Camps i Torner (http://vimeo.com/8670971). Treballa amb el mitjà audiovisual des de l’any 1978. Un important focus del seu treball es trobar eines i exercicis que permetin l’alfabetització audiovisual. Les seves creacions investiguen sobre el cos humà al segle XXI, nous conceptes de la física i explora les possibilitats de la videoperformance.

Pau Faus, La ciudad jubilada (2008) Formalizat en un llibre La Ciudad Jubilada. Breve Diccionario sobre los Huertos informales en los ríos de Barcelona aquest treball fotogràfic i d’assaig narra el fenomen dels horts autoconstruïts que podem trobar entre les autopistes, els rius i les vies de tren que entren i surten de Barcelona. El projecte planteja una reflexió i una comparativa entre la ciutat consolidada i aquella informal, totes dues enteses aquí com a parts inseparables del conglomerat que és tota realitat urbana. En aquest context, els ciutadans jubilats que donen forma al paisatge dels horts son els principals protagonistes del treball, ja sigui a través de les seves opinions com de les seves construccions. El projecte és el fruit d’un treball de recerca per a l’exposició Post-it City. Ciutats Ocasionals al CCCB de Barcelona. Més endavant va formar part de l’exposició El do de la vida. Sobre l’envelliment i la seva representació artística a La Panera de Lleida.

Més informació: http:// www.paufaus.net

http://vimeo.com/9317178

Pau Faus (www.paufaus.net). Els seus treballs de recerca parteixen d’una curiositat i una necessitat per explorar i conèixer –el més lliurement possible– les diferents dinàmiques que conformen tot allò que entenem per espai públic. Alguns d’aquests projectes han format part d’exposicions a espais com el CCCB de Barcelona o a La Panera de Lleida. La ciudad jubilada planteja una reflexió i una comparativa entre la ciutat consolidada i aquella informal, totes dues enteses aquí com a parts inseparables del conglomerat que és tota realitat urbana.

Del 10 al 14 de maig del 2010. TERRITORI I IDENTITAT

Manel Bayo, Casa tomada i Quelic Berga Carreras, Babel quàntic.

Manel Bayo, Casa tomada (2010) realitza un treball a partir del desconegut paisatge urbà de Salt. El video està realitzat a partir dels fet que van tindre lloc a Salt, la primavera de l’any 2010. La peça s’inspira en el relat Casa tomada de Julio Cortázar. El conte, aparegut per primera vegada a la revista Anales de Buenos Aires, publicada per Jorge Luis Borges, va ser recollit en el volum Bestiari, del 1951.

“Nos gustaba la casa porque aparte de espaciosa y antigua (hoy que las casas antiguas sucumben a la mas ventajosa liquidación de sus materiales) guardaba los recuerdos de nuestros bisabuelos, el abuelo paterno, nuestros padres y toda la infancia […] Nos moriríamos allí algún día, vagos y esquivos primos se quedarían con la casa y la echarían al suelo para enriquecerse con el terreno y los ladrillos; o mejor, nosotros mismos la voltearíamos justicieramente antes de que fuese demasiado tarde.”

Més informació: http://www.manelbayo.com/casatomada/index.html

http://www.youtube.com/watch?v=sptjlyi_CXM

Manel Bayo (www.manelbayo.com). És membre de l’IGAC i responsable del seu disseny. Ha col·laborat amb diferents artistes per la realització de projectes de net art i actualment treballa com a professor d’arts digitals i noves tecnologies a l’escola municipal d’art de Girona. Casa tomada ofereix una visió creativa de les cases i el paisatge urbà de Salt a través d’una proposta que recupera i revaloritza els espais oblidats del municipi.

Quelic Berga Carreras, Babel quàntic (2009) mostra la diversitat cultural del teixit social del municipi de Salt. La peça és un software dissenyat per l’artista amb el programari lliure processing (processing.org). Pren com a base caràcters de diferents escriptures que es combinen formant paraules impossibles i dibuixen un rostre humà inexistent i irrepetible. L’obra utilitza informació de retrats de persones reals de diferents cultures i països i les combina presentant nous rostres que a vegades semblen monstres, altres cares totalment versemblants o veritables belleses.

Babel quàntic reflexiona sobre la idea que tant la cultura com la genètica evolucionen de forma constant i es van recombinant l’una amb l’altra. Es celebra la barreja cultural on les llengües ja no són barreres sinó vincles per crear una nova humanitat feta d’unió, de mescla i d’atzar. Concebuda per ser observada, l’espectador es converteix en el receptor únic d’éssers irrepetibles.

Més informació: http://caotic.net/

http://www.vimeo.com/11462052

Quelic Berga Carreras (www.caotic.net). És professor a l’escola ERAM de Salt. Utilitza les noves tecnologies per crear peces interactives que mantenen un diàleg amb l’espectador. Empra els nous mitjans digitals per replantejar la condició humana i la realitat social. La peça Babel quàntic reflexiona sobre la idea que tant la cultura com la genètica evolucionen de forma constant i es van recombinant les unes amb les altres. Es celebra la barreja cultural on les llengües ja no són barreres sinó vincles per crear una nova humanitat feta d’unió, de mestissatge i d’atzar.

http://marceloexposito.net/pdf/mayday_periodico.pdf

Jordi Mitjà (www.jordimitja.com). El treball de Mitjà, heterogeni, de factura conceptual, ple de contingut i crítica social, troba les fonts en imatges de la vida quotidiana. La peça A Bruit Secret ha estat elaborada amb material fílmic que prové de la policia del Distrito Federal. El document cedit mostra a un grup de persones contractades pel govern mexicà realitzant diversos processos de destrucción de tot tipus de productes pirates. A les imatges se’ls superposen avisos de lleis restrictives del copyright a ritme de karaoke.

PALnoise (www.palnoise.org). És un estudi audiovisual creatiu en constant evolució. Han realitzat diverses intervencions, projeccions arquitectòniques i videoinstal·lacions experimentals. El treball Things, much more things planteja el consum com a ritme imposat.

Manel Bayo (www.manelbayo.com). És membre de l’IGAC i responsable del seu disseny. Ha col·laborat amb diferents artistes per la realització de projectes de net art i actualment treballa com a professor d’arts digitals i noves tecnologies a l’escola municipal d’art de Girona. Salt 2010 ofereix una visió creativa de les cases i el paisatge urbà de Salt a través d’una proposta que recupera i revaloritza els espais oblidats del municipi.

Quelic Berga Carreras (www.caotic.net). És professor a l’escola ERAM de Salt. Utilitza les noves tecnologies per crear peces interactives que mantenen un diàleg amb l’espectador. Empra els nous mitjans digitals per replantejar la condició humana i la realitat social. La peça Babel quàntic reflexiona sobre la idea que tant la cultura com la genètica evolucionen de forma constant i es van recombinant les unes amb les altres. Es celebra la barreja cultural on les llengües ja no són barreres sinó vincles per crear una nova humanitat feta d’unió, de mestissatge i d’atzar.

Carlus Camps i Torner (http://vimeo.com/8670971). Treballa amb el mitjà audiovisual des de l’any 1978. Un important focus del seu treball es trobar eines i exercicis que permetin l’alfabetització audiovisual. Les seves creacions investiguen sobre el cos humà al segle XXI, nous conceptes de la física i explora les possibilitats de la videoperformance.

Pau Faus (www.paufaus.net). Els seus treballs de recerca parteixen d’una curiositat i una necessitat per explorar i conèixer –el més lliurement possible– les diferents dinàmiques que conformen tot allò que entenem per espai públic. Alguns d’aquests projectes han format part d’exposicions a espais com el CCCB de Barcelona o a La Panera de Lleida. La ciudad jubilada planteja una reflexió i una comparativa entre la ciutat consolidada i aquella informal, totes dues enteses aquí com a parts inseparables del conglomerat que és tota realitat urbana.

Marcelo Expósito (http://marceloexposito.net). Treballa des de fa vint anys en línies d’activitat que hibriden l’escriptura crítica, l’organització i curadoria de trobades i altres tipus d’esdeveniments, imparteix docència, participa en seminaris i edita obra en diferents suports. Primero de mayo (la ciudad fàbrica) és el primer treball d’Entre sueños, una sèrie dedicada a retratar l’ascens del moviment global i els nous moviments socials metropolitans, sobre el teló de fons de les actuals transformacions urbanes i les representacions arquetípiques i històriques de la ciutat moderna. Es tracta d’un vídeo que articula un diàleg amb la manera en què el pensador italià Paolo Virno utilitza la metàfora del virtuosisme per a representar la condició les formes de treball i la nova acció política.

Eeeex (www.eeeex.net, http://www.facebook.com/psicotropic) i Xanu (www.xanuart.blogspot.com). Realitzaran un treball comú d’action-painting, el qual portará per titol Raptum Cosumere (Rapte consumista). El concepte del mural serà entorn la dualitat del concepte “Consumir” (del llatí “Cosumere”) que vol dir gastar però també destruir. El mural recrea una mena de paradís consumista dintre d’un temple consumista (el centre comercial), poblat per tot un univers de personatges que assoleixen una èxtasi religiós de consum i destrucció. L’últim treball en col·laboració d’Eeeex i Xanu ha estat Eden Magnetofluidodinàmic. Exxx ha publicat a Brown Paper bag Magazine i a Fecal Face Magazine, mentre que Xanu ha participat últimament a la Col·lectiva 1er Aniversari Galería Untitled BCN, Acció Pictórica. Pintura Mural. Galeria Untitled BCN i a la Col·lectiva Drap- Art en el CCCB.

Organitzat per bonart cultural i C.C Espai Gironès, el projecte a cura de Beatriz G. Moreno i Ricard Planas Camps presenta els treballs de Manel Bayo, Quelic Berga Carreras, Carlus Camps, Marcelo Expósito, Eeeex i Xanu, Pau Faus, Jordi Mitjà i PALnoise.

Concebut com un projecte d’interferència Tens 5 minuts pel consum cultural proposa una reflexió sobre les dinàmiques de consum, les noves relacions socials establertes com a conseqüència del nous mitjans de consum i les transformacions del territori i paisatge derivades d’aquests canvis.

L’Espai Gironès de Salt esdevé el centre neuràlgic d’aquestes tensions a la ciutat de Girona. El model del centre comercial s’imposa com a nou àmbit de sociabilització ciutadana, on el consum és l’activitat principal. Tot això, evidencia un canvi en el model de producció –de l’hort al centre comercial, recordem les hortes de Salt– i genera, alhora, una transformació del paisatge que envolta aquests centres–hotels, habitatges, botigues, magatzems…–.

Des d’aquesta situació, Tens 5 minuts pel consum cultural, mostra tot un seguit de projectes que analitzen aquestes qüestions partint, tant del context local i concret de Salt –mitjançant artistes que viuen o treballen en aquest municipi–, com de situacions i fenòmens semblants en altres ciutats.

Els àmbits tractats abasten des del desconegut paisatge urbà de Salt reinterpretat per Manel Bayo, la diversitat cultural del teixit social d’aquest municipi, segons Quelic Berga Carreras, el col·lapse postindustrial, de Carlus Camps, el canvi urbà i la transformació de les figures de treball estudiats per Marcelo Expósito, la intervenció mural d’Eeeex i Xanu, la reflexió de Pau Faus sobre els horts en perill d’extinció, les restriccions legals que controlen el consum segons Jordi Mitjà i l’irònica assimilació del consum a ritme de videoclip de PALnoise.

L’objectiu és compartir, contraposar i provocar una reflexió al públic fent ús dels dispositius comercials per tal d’oferir informació i alternatives sobre els hàbits de consum. Un projecte en creixement que comptarà amb el blog  http://cincminutspelconsum.wordpress.com­ com a espais on es recopilarà tota la documentació, dades, pàgines d’interès i textos crítics relacionats.

Programa

Del 3 al 8 de maig del 2010. CONSUM.

Projeccions de Jordi Mitjà, A bruit Secret i Palnoise, Things, much more things

Del 10 al 14 de maig del 2010. TERRITORI I IDENTITAT

Manel Bayo, Salt 2010 i Quelic Berga Carreras, Babel quàntic.

Del 17 al 22 de maig del 2010. PAISATGES (DE)CONSTRUÏTS

Carlus Camps, Col·lapse Postindustrial i Pau Faus, La ciudad jubilada

Del 24 al 31 de maig del 2010. REPRESENTACIONS ARQUETÍPIQUES

Marcelo Expósito, Primero de mayo. La ciudad-fábrica.

De l’1 al 30 de juny. Projecció continuada de tots els vídeos

Lloc i horaris

Espai Gironès (Camí dels Carlins, 17190 Salt, Girona)

www.espaigirones.com

Del 3 de maig al 30 de juny de 2010.

De dilluns a dissabte, de 12 a 20h.